24 de juny del 2015

Campaments 2015

Esparvers i Esparveres!

Com cada any, ja s'acosten els campaments d'estiu, una de les activitats més intenses i divertides que fem a l'esplai. Aquest any anirem a un terreny que es diu Les Vimeteres, al municipi de Borredà, del 26 de juliol a l'1 d'agost.

Veniu i gaudiu de 7 dies inoblidables al mig de la natura. Farem jocs de pistes, de rol, d'aigua, gimcanes, curses d'orientació, tallers, excursions, bivac, cantarem i tocarem la guitarra, viurem aventures meravelloses... i moltíssimes coses més! Farem mil i una activitats educatives rodejats de paisatges espectaculars, tot això, amb la magnifica companyia dels amics i les amigues i dels monitors i les monitores. 

Us deixem un escrit que ens agrada molt i el vídeo dels campaments d'aquest any!



Carta d’un pare a la seva filla abans de marxar de campaments per primera vegada.
"Dissabte comences una nova aventura, fas la primera sortida amb el cau i marxes a dormir fora de casa, espero que sigui la primera de moltes sortides més. Unes sortides en què espero que riguis molt, però que també ploris una miqueta, que et cansis fins a l’extenuació i que tot i això a la nit t’adormis tard després de passar una mica de por en un joc de nit i de jugar amb els lots ficada dins el sac de dormir fins que els caps s’enfadin i us els facin parar.
Que mengis el que et cuinin uns nois de 16 anys que en diuen intendents i que no han cuinat un plat de macarrons en sa vida, però que els surten millor que els de casa. Que algun dia mengis salsitxes i arròs per esmorzar, i que per dinar només hi hagi pa amb melmelada. Que beneeixis la taula amb tots els amics i amigues sense menjar en cap taula, o que als caps se’ls acudeixi que algun dia el sopar es comença per les postres i s’acaba pel primer plat.
Espero que algun dia et facin mal les espatlles de carregar la motxilla durant llargues caminades, però que alhora et sentis orgullosa de tu mateixa quan arribis al destí. Que les sabates arribin tan enfangades que no es vegi ni de quin color són i que les puguis rentar en algun riu d’aigua cristalina. Que us entri aigua a la tenda en una nit de tempesta i que això sigui el millor record que tens d’aquella sortida.
Que quan arribis a casa i obrim la motxilla, l’olor ens tombi d’esquena i a més hi trobem els mitjons d’algú altre. Que perdis la forquilla i que siguis capaç d’espavilar-te i improvisar-ne una amb una branca de boix. Que algun dia us perdeu (per anar bé, poqueta estona, eh?), que dormis en llocs idíl·lics amagada dins una tenda i també en un racó empolsinat d’alguna rectoria. Que cantis cançons acompanyada d’una guitarra quan es fa fosc i us arrauliu tots junts abans d’anar a dormir. Que us estireu per veure les estrelles.
Que passis una mica de fred, que passis una mica de gana, que t’enyoris una mica i també que oblidis durant algun dia completament als pares. Que corris, que saltis, que facis cabanes sota qualsevol arbre amb qualsevol cosa, que t’embrutis les mans i la cara. Que siguis un pirata, una índia, una astronauta, una exploradora… Que et posis el foulard al coll, al cap, lligat a la cama, penjant de la motxilla, sec o moll, del dret o del revés. Que quan arribis a casa la cara de felicitat superi la de cansament.
Que coneguis nous llocs, nous amics, diferents maneres de fer i de ser, que passis vergonya, que prenguis decisions, que siguis tu mateixa, que aprenguis a estimar el que tens, a organitzar-te, a opinar, a treballar en equip, a compartir i a ajudar els altres...
En definitiva, espero que et passi tot això perquè creixis.
Roger Vaqué"

Una forta abraçada!!


2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola Chicos, ya había leído esta carta y me encanta!!!!
    David está muy emocionado por compartir otro año de campamento, el año pasado se lo ha pasado genial y me lo han cuidado muy bien, espero que este año sea igual y que vengan muchos más.
    Recordar que se llevan nuestro tesoro más preciado.
    Sois geniales.

    ResponElimina